En un context cultural occidental, la paraula llengua sol reservar-se per a les varietats escrites oficials que són la llengua politicoadministrativa d’almenys un estat nació. Això deixa el gros de les 6.500 llengües que s’estima que hi ha al nostre planeta en uns llimbs terminològics, amb denominacions que varien entre llengua minoritària, llengua menys utilitzada, dialecte i llengua regional. Sembla, doncs, que en l’àmbit de la sociolingüística encara no s’ha establert cap diferenciació terminològica clara entre aquestes denominacions. Tenint en compte criteris lingüístics, sociològics i polítics, aquest article presenta una tipologia de les llengües no estatals, i així es diferencia entre llengües minoritàries pròpiament dites, llengües parlades per minories i un subtipus que proposem anomenar llengües regionals, les quals es defineixen per la funció politolectal que acompleixen per als seus parlants (és a dir, van acompanyades d’un discurs antidiglòssic actiu). Entre les llengües regionals definides d’aquesta manera, es proposa un tipus areal LleREOc (llengua regional de l’Europa occidental).

In a Western cultural context, the word language is usually reserved for the official written varieties of the politico-administrative language of at least one nation state. That leaves the bulk of this planet’s estimated 6,500 languages in a terminological limbo, with designations oscillating between minority language, lesser-used language, dialect and regional language. It would appear that no clear-cut terminological differentiation between these denominations has as yet been established in the field of sociolinguistics. Taking into account linguistic, sociological and political criteria, this paper presents a typology of non-state languages, differentiating between minority languages proper and languages spoken by minorities, and a subtype that we propose to call regional languages, which is defined by the politolectal function that these languages fulfil for their speakers (i.e. they are accompanied by an active anti-diglossia discourse). Among the regional languages thus defined, an areal type WERL (Western European Regional Language) is proposed.