This article applies the principles of Construction Grammar (CxG) to the problem of describing the various subjunctive-constructions in the Romance languages. Departing from a very basic mother construction, all other uses are derived from it via the concept of constructionalisation (c.f. Traugott & Trousdale 2013). The description thus takes the form of a cognitive network that can be represented as a graphic in which all ramifications are represented in a way that allows a synoptic vision of all subjunctive schemas of a given language. These charts are then used for a comparison between various Romance languages. The most important difference appears to be the development of the Honorific-Imperative Construction in all those languages that have developed a formal address-system based on morphologically 3rd person pronouns (Vd., você, vostè); in these languages, morphological subjunctives have given rise to a whole new paradigm of “neo-imperatives”.

Aquest article aplica els principis de la Gramàtica de la Construccions (CxG) al problema de la descripció de les diverses construccions del subjuntiu a les llengües romàniques. Partint d’una construcció mare molt bàsica, tots els altres usos se’n deriven mitjançant el concepte de construccionalització (c.f. Traugott & Trousdale 2013). La descripció adopta així la forma d’una xarxa cognitiva que es pot representar com un gràfic en el qual totes les ramificacions estan representades; això permet una visió sinòptica de tots els esquemes de subjuntiu d’una llengua donada. Aquests gràfics es fan servir després per comparar diverses llengües romàniques. La diferència més important sembla ser el desenvolupament de la construcció honorífico-imperativa en totes aquelles llengües que han desenvolupat un sistema de tractament formal basat en pronoms morfològicament de 3ª persona (Vd., você, vostè); en aquestes llengües, els subjuntius morfològics han donat lloc a tot un nou paradigma de “neoimperatius”.